Estrucutura del discurs

       "digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat"

En un discurs es segueix sempre una estructura:

En primer lloc apareix la introducció (digues de què parlaràs) en què es presenten el tema i els objectius, en aquesta part hi ha expectativa, es important saber mantenir l'atenció del públic.
En segon lloc apareix el desenvolupament (parla'n), en què es transmeten les informacions en un cert ordre lògic, freqüentment el nivell d'atenció baixa, cal motivar amb tècniques (humor, etc..).
Per finalitzar apareix la conclusió ( digues de què has parlat)  que què es fa una síntesi final i es tanca el discurs.

INTRODUCCIÓ

"Allò que comença bé ja està mig acabat"

1. Per dos raons:En el públic: capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la.
2. En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

Fórmules introductòries:
Podem començar de formes diferents.

• definició: Breu comentari sobre el títol del tema.
• Presentació d'objectius: Explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
• Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
• Preguntes: Una manera d'anticipar-se.
• Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori.

Prohibit:

• No excuses ( ex: no m'allargaré molt...).
• No brevetat.
• No castellanismes si el discurs és en català.
• No explicar alguna cosa que no portaré a terme.
• No modèstia ( no donar les gràcies..).

Consells:

• Documentació: mostrar alguna noticia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles i fàcils.
• Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
• Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.

DESENVOLUPAMENT:
S'ha de seleccionar i ordenar les idees segons l'objectiu del discurs:
Per a informar: estructura descriptiva i estructura cronològica.
Per a convèncer: estructura inductiva on hi ha informació de casos concrets per a arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. Va de lo específic a lo general.
En en capítol 7 del llibre de Com parlar bé en públic? ens hi parla amb més deteniment.

CONCLUSIÓ:

• Té unes funcions bàsiques: tancar el discurs, sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge, deixar una bona impressió dinal en les persones que han escoltat.

• Té un efecte determinant en la fixació de continguts.

En la conclusió és on es crea la imatge que els oradors s'emportaran del orador.

Fórmules de tancament:

• repetir la introducció
• resumir els punts principals
• invitació a l'acció
• anunci d'un esdeveniment futur
• promesa
• apel·lar els sentiments (connectar directament amb les emocions del públic)

Una vegada finalitzada l'explicació de l'estructura d'un discurs, també hem de tenir molt en compte i ficar-hi molt el ull ala llengua del discurs expositiu, ha de ser:

• neutra, precisa i accessible
• no fluïda per a la prosa escrita o tècnica
• cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes
• són necessaris: connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant... també marcadors textuals: en primer lloc...

Amb tots aquests aspectes que acabo de destacar, tenim totes les eines per fer un gran discurs en que l'auditori es quedi amb les ganes de seguir-nos escoltant.