dilluns, 31 d’octubre del 2011

Lectura "Vídeo y Educación”

Lectura del primer capítol del llibre “Vídeo y Educación” de Joan Ferrer vam elaborar aquest quadre per diferenciar l'hemisferi esquerre del dret.


Hemisferi esquerre
Hemisferi dret
Controla la part dreta del cos
Controla la part esquerra del cos
Treballa d’una forma més racional
Treballa d’una forma més sensorial
Li correspon el desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, les operacions d’anàlisis i sintaxis, la percepció dels esquemes significatius i la disposició ordenada de les seqüències. (Funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció)
Funcions com el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el record de les formes, discriminació d’acords musicals i reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments. (Funcions espacials no-verbals)
Més sensibilitat per tot el que és visual.
Més sensibilitat per tot el que és acústic.
És el dominant, intel·lectual i analític
És el secundari i del repòs.
Llegir un text: anàlisi gramatical i lògic. Ens arriben idees, informació, continguts, conceptes...
Veure una imatge: operació sintètica. Ens arriben sensacions.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Propostes d’ús creatiu i multimedial del PowerPoint

  1. Substituir les diapositives tradicionals de fotografies:
  • Això ho farem creant una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s'obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada.
  • Caldria acompanyar tot plegat d’una sèrie de botons per poder anar i tornar de les diferents diapositives i facilitar així la bona navegació per la presentació.
  • ASPECTE INNOVADOR: accés aleatori a qualsevol imatge, flexibilitzar el discurs depenent dels interessos dels alumnes.
     2. Crear enllaços de sons i melodies entre textos escrits en una diapositiva
  • Ens permeten tenir un accés aleatori i instantani a un repertori.
     3. Ens pot servir per crear material escrit
  • No té limitacions, com una pàgina de text.
  • El ús és per part del professor com per part del alumne.
  • Més facilitat per crear esquemes.
      4. Creació de diapositives amb preguntes i enllaços a diapositives amb les respostes correctes
  • Hi ha una interacció del grup.
  • Podem ficar alguna trampa en alguna diapositiva i que els alumne la trobin.
      5. Demanar als alumnes un treball concret fet amb power point
  • Posar èmfasi a les limitacions del text que cal posar en cada diapositiva.
  • L'alumne ha de sintetitzar els conceptes.
      6. Tasca de creació conjunta
  • Tenir una diapositiva de PowerPoint preparada amb tot una sèrie d’elements i entre tots anar-los
    col·locant en el lloc corresponent.
      7.  Fer servir el PowerPoint com si d’una pissarra en blanc es tractés.
   
      8. No cal portar les presentacions completament acabades a classe.
  • És positiu construir-les de forma col·lectiva.
      9. Amb el PowerPoint podem crear art
 
     10. Programes de presentacions els podem utilitzar com ara els baguls dels contistes
  • On apareixen tots els objectes que farem servir per explicar els contes.
     11. Funció motivadora del vídeo a l’escola
  • Un joc suggerent d’imatges i músiques triades amb una finalitat concreta i muntades amb PowerPoint a manera de seqüència té les mateixes capacitats comunicatives que un fragment de vídeo.
     12.  Una diapositiva de PowerPoint pot ser entesa com una maquina de recollir idees.

INFORMACIÓ EXTRETA DE: http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/doc1302a.pdf

Pràctica de retallar, escalar i retocar una imatge.

Aquesta pràctica l'hem realitzar a partir del programa Gimp.

 - Per començar l'activitat hem desat una imatge original al nostre ordinador.
imatge original
-  Retallar un fragment de la imatge original.
   com es fa? 
  1. Clico al botó d'arxiu
  2. Seguidament al botó de nou
  3. Selecciono la carpeta a on tinc desada la imatge i selecciono aquesta.
  4. Vaig a la caixa d'eines
  5. Clico al icona de cúter (situat a la columna 3 - fila 4)
  6. "Arrastrant" creo el quadre que jo vull retallar i clico la tecla enter.
  7. Quan hem surt el retall, vaig a arxiu, desar com, i la deso al meu ordinador.
resultat: imatge retallada

- Escalar: reduir el nombre de píxels del conjunt de la imatge
com es fa?
  1. Clico al icona de imatge
  2. Clico a escalar
  3. M'apareix una finestra anomenada "escalar la imagen"
  4. M'hi fixo a: mida de la imatge, a la seva amplada canvio el numero que hi apareix i fico 650, observem que espontàniament se'ns canvia el numero de l' altra que tenim a sota d'aquest, em de clicar al botó que està a la dreta al mig d'aquests dos.
  5. Cliquem a: escala
  6. Desem la imatge resultant
  7. Posteriorment ens surt una finestra anomenada "guardar como JPEG", veiem una barra horitzontal que es per retocar la qualitat ( contra més gran sigui el número més qualitat tindrà, contra més petit sigui el número menys qualitat tindrà la imatge).
  8. Desem de dues maneres aquesta imatge: amb qualitat 93 (bona) i amb qualitat 8 (dolenta) 
 resultat: imatge escalada (bona qualitat)                        




resultat: imatge escalada (mala qualitat)




- Retocar: treure un element de la imatge
com es fa? 

Primera forma:
  1. Vaig a la finestra de caixa d'eines
  2. Clico a la eina de selecció de rectangles ( la primera de totes) 
  3. Faig un rectangle a aquella part de la imatge que vull retocar, en el meu cas ha estat la caixa elèctrica del fons que està situada a la paret de rajoles. 
  4. Quan he seleccionat la part que vull retocar, arrastro a formant un rectangle de la part que vull substituir fent ctrl c (copiar) i després clico la part que vull retocar amb la tecla ctrl v (pegar).
  5. Una vegada fet aquests passos deso la imatge. 
 resultat: imatge retocada (caixa elèctrica)


Segona forma:
  1. Vaig a la finestra de caixa d'eines
  2. Clico a la eina de clonat (penúltima fila, tercera columna)
  3. Clico sobre de la zona que vull retocar (en aquest cas el collaret de la segona dona que apareix a la imatge) amb la tecla ctrl c una estona i vaig clonant.
  4. Deso la imatge.
 resultat: imatge retocada (collaret segona dona començant per la nostra esquerra)

Conceptes bàsics de la imatge digital

- Mapa de bits:
És aquella imatge que es composa en una àrea rectangular a partir d'una matriu de punts anomenats píxels.
  • es generen amb càmeres de fotos, escànner...
  • es manipulen amb programes lliures com: GIMP, PHOTOSHOP ADOBE...
- Els píxels:
Són la unitat bàsica de una pantalla, és a dir cadascun dels quadres que composen la imatge.

- Imatges vectorials: 
Són imatges composades per vectors creats a partir de parelles de punts.
  • Molts programes com el Word incorporen eines de disseny vectorial o apliquen el disseny vectorial a les galeries d'imatges.
-Característiques de les imatges:
  • La grandària: Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té.
  • El pes: és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.
    • 1000 KB = 1MB
    • 1000 MB = 1 GB
    • 1000 GB = 1 TB
  • La profunditat del color: que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
  • La resolució: que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada(1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...)

Cal tenir present que :

Les imatges digitals les acabem emmagatzemant i que per fer-ho hem de triar un format d’arxiu (jpg, gif, bmp,...) i un suport, un disc dur, uns DVD, un espais web, una carpeta on-line, etc.
  • JPG: és un conjunt de passos per executar una tasca o resoldre un problema, dissenyat per a comprimir imatges.
  • GIF: format per a la compressió d'arxius.
  • GIMP: és un programa de distribució lliure, adequat per a tasques com ara retoc fotogràfic o creació i disseny d'imatges. Es pot utilitzar com a simple programa de dibuix, com a programa de retoc fotogràfic professional, com a sistema de processament massiu en línia, com a dissenyador massiu d'imatges de producció, com a convertidor de formats gràfics, etc. Disponible per a Linux, Windows i Mac. 
Per més informació: 

Programari lliure

Glossari:

  1. Compilar: Convertir un programa d'origen (codi font) en un programa resultant (codi executable).
  2. Codi executable: Conjunt d'instruccions en codi binari (cadenes d'uns i zeros) que només l'ordinador pot interpretar, executar i complir. 
  3. Codi font: Conjunt d'instruccions escrites en un llenguatge de programació que un sistema informàtic ha de processar per poder-les executar. 
  4. Codi font obert: Codi font al qual es pot accedir per fer-ne modificacions que permetin perfeccionar el funcionament d'un programari, o adaptar-lo a usos concrets. 
  5. Llenguatge de programació: Llenguatge artificial que permet de generar i d'expressar programes informàtics. 
  6. Open Source Initiative (OSI): és una organització sense ànim de lucre, que té com a objectiu establir una definició clara del terme “programari de codi obert”, i promoure’n l’ús. 
  7. Programa informàtic: Conjunt d'instruccions codificades i de dades, que són l'expressió completa d'un procediment executable per un sistema informàtic. 
  8. Programador: Persona que concep, escriu i verifica programes informàtics. 
  9. Programari comercial: Programes que requereixen un pagament previ per fer-ne ús i disposar d'una llicència comercial. 
  10. Programari de prova (shareware): Programari que es distribueix de forma gratuïta perquè els usuaris el puguin provar amb el compromís de pagar a l'autor/a una quantitat de diners si, passat un cert temps, decideixen comprar-lo. 
  11. Programari gratuït (freeware): Programari que es distribueix de manera gratuïta, el programador del qual conserva els drets d'autor però renuncia a cobrar-los.   
  12. Sistema informàtic: Sistema format pel conjunt dels components de maquinari i de programari, que permet el processament de dades. 
  13. SourceForge: és una de les plataformes de desenvolupament de programari lliure més dinàmiques i potents de l'actualitat. 
  14. Programari lliure (free software): El programari lliure es defineix com aquell que garanteix, simultàniament, quatre llibertats:
  • La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
  • La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
  • La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
  • La llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat. 
Aspectes positius del programari lliure:

Beneficis del codi obert
  • Obertura: principal benefici que permet obtenir la resta dels beneficis llistats a continuació, la majoria dels quals serien irrealitzables amb codi tancat.
  • Transparència: la qualitat del codi està a la vista de qui la vulgui controlar.
  • Seguretat: impossibilitat d’amagar secretament eines d’espionatge, codi maliciós en general. 
  • Aprenentatge: per complex que sigui un programa, els aprenents de bruixot poden repassar el seu codi i formar-se amb ell. 
  • Herència cultural: tot el codi disponible passa a formar part dels recursos públics de què disposa la Humanitat.
Beneficis de la llibertat d’ús del programari
  • Legalitat
  • Universalitat
  • Testeig: més gent pot fer proves des de les primeres fases de desenvolupament, per la qual cosa el programari resultant és més consistent.
  • Avaluació: facilitat per a provar diversos programes sense restriccions abans de fer una elecció. 
  • Personalització: possibilitat d’adaptar el programari a les nostres necessitats amb recursos propis.
  • Localització: possibilitat de traduir el programari al nostre idioma.
  •  Inversió local: possibilitat de contractar desenvolupaments en el propi entorn i fomentar la indústria local.
  •  Col·laboració oberta entre desenvolupadors: qualsevol pot aportar millores utilitzant sistemes de control de versions que eviten el caos improductiu.
  •  Col·laboració entre usuaris i desenvolupadors: les propostes de millora dels usuaris poden ser dutes a la pràctica per desenvolupadors voluntaris i els propis usuaris.
  • Descentralització: equips de desenvolupadors poden centrar-se en mòduls o parts concretes del programa, treballant en paral·lel amb altres equips dedicats en altres mòduls.
  • Reciclatge: fragments de codi d’un programa poden ser reutilitzats per a altres programes.
  • Continuïtat: si un programa és abandonat pels seus desenvolupadors inicials, uns altres poden reprendre el treball.
  • Desvinculació: qualsevol pot optar per iniciar una nova branca de desenvolupament d’un programa si ho estima convenient, com qui deixa de visitar un bar per a muntar el seu propi.
  • Comunitat: totes aquestes dinàmiques propicien la creació de comunitats generalment obertes, força horitzontals i regulades per una meritocràcia benigna, on les poques jerarquies s’estableixen dinàmicament en base a la participació i el grau de reconeixement obingut per cada membre per part dels seus companys.
Beneficis de la llibertat de distribució del programari
  • Disponibilitat
  • Disseminació: petits distribuïdors sense ànim de lucre poden dur el programari allà on els principals canals no volen o no poden arribar, per exemple llocs sense Internet.
  • Preu: la possibilitat de distribuir el programari gratuïtament elimina el risc de preus abusius.

dissabte, 22 d’octubre del 2011

La composició del text

Planificar = Reflexionar:
  1. Anàlisi situació comunicativa ( a qui, què, per què, com)
  2. Recollida informació
  3. Selecció i ordenació informació
Redactar = Transformar les idees a text oral/escrit:
  1. Estructura (introducció, desenvolupament, desenllaç)
  2. Paràgraf (conté 1 sola idea principal que la posarem al desenvolupament)
Revisar = Examinar 
  1. Qüestions de forma ( competència lingüística...)
  2. Qüestions de contingut ( precisió, estil, coherència...)

Llegir en públic

Avui a la classe de COED, em estat mirant un video on apareixien diferents formes d'expressar el text.
El primer que vam veure veiem que el text s'expressava de forma teatralitzada.
El segon era una recitació d'un text des del cor on l'orador expressava les seves emocions i per tant transmitia a l'auditori.
El tercer era de forma llegida, per tant no expressava cap sentiment.

Les conclusions que vem extreure d'això, és que:
- Hem de tenir molt present que abans de tot és una lectura per els altres, no només per a nosaltres.
- S'ha de llegir les frases lentament.
- S'ha de fer pauses, per les " , " aproximadament 3 " i pels ". " 5 "

dijous, 20 d’octubre del 2011

Legalitat en la descàrrega de imatges i música

Avui en la classe de Gtic, el Jordi ens ha estat mostrant llocs webs on podem descarregar-nos imatges que estan sota la llicència de creative commons. En algunes d'aquestes webs hi ha imatges prèmium que vol dir que tenen una serie de crèdits, per tant s'han de pagar i no ens les podem descarregar gratuïtament; quan ens trobem en aquest cas em de fer una busca avançada.

En el moment en que nosaltres haguem d'utilitzar aquestes fotografies, sempre hem de citar el lloc web d'on les hem extret.


Llocs web on podem trobar imatges sota llicència creative commons, per tant les podem utilitzar legalment:

http://www.flickr.com/

http://commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page

http://www.sxc.hu/

http://www.google.com/imghp

http://www.freefoto.com/index.jsp

Descàrrega de música legalment:
- ARES: amb aquest programa ens descarreguem música d'altres persones, és legal el fet de fer-ho però il·legal perquè són cançons comercials ( la música comercial és aquella que és ven i es compra).
Per descarregar música somercial legalment existeix: I-TUNES, Spotify...

Un lloc web on podem trobar i descarregar-nos legalment la música no comercial és:
http://www.jamendo.com/es/

Les conclusions que he extret d'aquest tema és que no tota la música es comercial.

Treball col·laboratiu wikipedia: Atenció a la diversitat

Resum de l'experiència 


 L'experiència de fer el treball col·laboratiu sobre la wikipedia ha estat bona, ja que he après a com funcionen les wikis, el que he après concretament ha sigut:

  • Com es crea un wiki
  • Parts d'un wiki
  • Com s'edita
  • Les discussions
  • Els enllaços, les fonts i les cites
Crec que les wikis són una bona eina si les fonts de les quals està extreta la informació és fiable, que en teoria hauria de ser. També he descobert que el wikispace és una bona eina per fer un treball col·laboratiu, on a partir de les discussions anem opinant i ficant informació i ala vegada podem anar modificant el treball. 

Enllaç a la viquipèdia amb l'article creat o modificat

Atenció a la diversitat

Valoració de l'aportació individual al grup
 He aportat els meus coneixements que tenia sobre el tema, he buscat informació, he participat a la discussió realitzada al wikispace, he opintat. Personalment crec que he aportat al grup.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Models de descripcions

Avui a la classe de COED, estat comentant i veient els diferents models de descripcions que ens podem trobar.
1. Cançons
ex: "Jennifer"- Els catarres

2. Poesia visual
ex: Joan Brossa
Comentari poema visual: El poema esdevé una arma tant o més poderosa que qualsevol arma de foc.

Poesia:
ex: Guernika, de Palau i Febre



Novel·la:
ex: La tramuntana, de Josep Pla

Assaig:
ex: Salvador Espriu vist per Josep M, Espinàs a Relacions particulars.

Conte:
Abiyoyo- De Xesco Boix

Vídeo:
ex: Anunci Estrella Damm, 2009

Aquesta sessió de petit grup ens ha servit per tenir més idees per a realitzar la nostra exposició fotogràfica on haurem de fer una descripció d'una companya a partir d'un tret significatiu que la identifiqui juntament amb una fotografia.

Com parlar bé en públic?

“COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC” de Joana Rubio i Francesc Puigpelat:

El llibre com parlar bé en públic té dos objectius clars: un, fer-nos entendre que la comunicació oral es molt important i dos,que mitjançant eines i tècniques es pot aprendre.

Penso que es cert allò que explica el llibre que es clau saber parlar en molts moments i que als estudiants mai ningú ens ha ensenyat. Ens diuen que l´habilitat per parlar en públic no es innata. Pot tenir més o menys predisposició natural en l´art de parlar-hi en públic , però la tècnica s´ha d´aprendre. Es curiós que en l antiguitat la retòrica era una de les peces clau en l educació i en canvi en els nostres dies no es contempla ben bé la possibilitat d´ampliar els nostres coneixements en aquesta vessant tan important.

Els grans oradors tenen un món de tècniques concretes, gestos estudiats i mètodes, que tothom pot aprendre. Descobreix quins són els seus secrets i fes que les teves intervencions públiques, lluny de ser un mal tràngol, es converteixin en ocasions excel·lents per a comunicar i persuadir.

En aquest llibre, hi aprendràs:

- trucs per a superar el pànic de quedar-te en blanc

- recursos per a preparar bé el discurs

- idees per a mantenir el ritme i guanyar-te l'auditori

i moltes coses més.


Joana Rubio (Capellades, 1962) és llicenciada en Ciències de la Informació i treballa com a professora de Tècniques de Comunicació Oral i Escrita a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha estat redactora d'El Periódico i és consultora de comunicació de l'Institute For LifeLong Learning. Imparteix tallers a la Universitat de Barcelona, a la Universitat de Girona i a la Universitat Politècnica de Cartagena.

Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és llicenciat en Filosofia i col·laborador habitual del diari Avui. Ha escrit diversos llibres, entre els quals: La ruta dels almogàvers, Apocalipsi blanc (Premi Josep Pla), Roger de Flor, el lleó de Constantinoble (Premi Ciutat de Tarragona-Josep Pin i Soler de narrativa) i Els llops (Premi Carlemany)

Els mitjans audiovisuals i de suport dels dos llenguatges que ja hem tractat (el corporal i l'óral) poden ser una ajut a les nostres mancances com oradors, però no hem d´abusar ja que és la persona la que fà la presentació i ha de parlar i mirar al ´públic , no ho farà la màquina per nosaltres.

Aquí es on fem una relació transversal entre les dos assignatures del mòdul(Tic i COE), ara entenc més perquè s´ajusten i fins i tot expliquen com exemple de discurs un fet amb l´ajut de un mapa conceptual amb una pluja de idees i el seu proces.


Aquest llibre ens servirà per a moltes coses , per exemple a parlar davant els nens a l´aula i més pròxim , fer el debat públic a classe.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Exemple d'una descripció: Petita faula de mi mateix

Petita faula de mi mateix - Miquel Martí i Pol

Jo, per exemple, em llevo
cada dia a les set
vint-i-cinc i m’afaito
lentament perquè em vagui
de reprendre, una a una,
les paraules i omplir-me’n
les mans. Són llargs els dies,
llargues les hores lentes,
i ara la gent creix massa
de pressa i tothom perd
el temps en ximpleries.

Jo, per exemple, esmorzo
discretament i em rento
polidament la boca,
i tot té un aire plàcid
mentre em vesteixo, i penso
que el món és una cambra
petita, amb quatre mobles
per tota companyia.
Però la gent creix massa
de pressa i tothom perd
el temps en ximpleries.

Jo, per exemple, dintre
de poc ja farà vint-
i-tres anys que treballo
vuit hores cada dia,
i he viscut sempre al poble
i he engendrat fills, i estimo
les coses i el silenci
i encara em vaga als vespres
tot sol al fons de casa
d’escriure algun poema.
Però la gent creix massa
de pressa- ja ho he dit-
i llegeix poc i pensa
molt menys i tothom perd
el temps en ximpleries.
Miquel Martí i Pol

dijous, 13 d’octubre del 2011

Terminologia introductoria a Creative Commons

  • Creative Commons (CC): és una organització dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. L'objectiu de Creative Commons és donar opcions als creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.
  • Copyleft: utilitza la legislació pròpia dels drets d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modificar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades.
  • Copyright: Els drets d'autor (copyright, de símbol ©) són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'obres originals.
  • Llicència: autoritzen certs usos lliurement definits pels autors.
  • Electronic Frontier Foundation: és una organització internacional de promoció i organització legal dels drets digitals.
  • Free, lliure i gratuït:

CODI ESCRIT vs CODI ORAL

Diferències Entre Oral I Escrit

Conclusions:  
  • Els coneixemnts que té un escriptor es poden classificar en els grups seguents: 
- Adequació (escollir la varietat dielectal/estàndard)
- Coherència (saber escolir la informació rellevant i saber-la  estructurar)
- Cohesió (saber connectar les diverses frases que formen el text)- correcció gramatical- disposisció de l'espai
  • Els codis oral i escrit prsesnten diferències de tipus contextual i textual, de forma que per dominar-los s'han de conèixer les característiques pròpies de cadascun.
  • L'escrit és un codi independet de l'oral.
  • En el mateix canal escrit podem distingir entre els escrits per ser llegits dels escrits per ser dits.
 

APRENDRE I CRÉIXER

En la classe de COED havíem de fer un resum sobre un article, aquí us el deixo:

Narra la història d’un infant poc interessat pel coneixement de les lletres, li costava molt relacionar-les; fins que un dia gràcies a la constància i fermesa del pares i la mestra el nen va aconseguir llegir un text. En aquell moment li va envair una sensació de creixement, la necessitat de fer saber a tothom que ell ja sabia llegir, per fi, s’havia fet gran, va deixar d’un costat aprendre a sonar sanefes per formar paraules que tenien un significat i li donaven una percepció de la realitat.
Podem dir que aprendre a llegir és un dels moments més màgics en la vida escolar dels nens i una etapa on els mestres són clau pel bon desenvolupament intel·lectual de l' infant fent que la lectura sigui per a ells un nou descobriment, com és en el cas d’aquest nen.

Referència: Bosch,E., (2003). Educació i vida quotidiana. Barcelona: Eumo Editorial.

Què són les RSS?

Què són les RSS?

RSS és un sistema públic, de canals web utilitzat per a publicar continguts actualitzats, per mitjà del qual es pot compartir la informació. El principal avantatge del sistema és l'agilitat i també el poder ajuntar el contingut de diferents llocs web en un sol espai.

Per tal de poder subscriure's a aquests canals cal usar un programa que llegeixi els RSS. 
Actualment tots els navegadors web incorporen un agregador i, simplement clickant sobre la icona i seguint el procés quedareu subscrits.

Passos d'una subscripció
  1. Cliqui sobre el botó RSS que pot trobar en aquesta mateixa pàgina o a la pàgina principal si desitja subscriure's.
  2. Copiï l'adreça que apareix a dalt al navegador. També pot situar-se sobre el botó de RSS i, amb el botó dret del ratolí, obrir el menú alternatiu i sel·leccionar "Copiar enllaç".
  3. Entri al seu agregador.
  4. Introdueixi la direcció URL que ha copiat a l'apartat "afegir" del seu agregador.
  5. Guardi i comprobi que el nostre RSS forma part de la seva llista de subscripcions.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Una altra eina de treball col·laboratiu: Google Docs

Avui a classe em realitzat dues activitats amb el Google Docs, que és un servei gratuït que permet crear en línia, compartir i publicar diversos tipus de documents: de text, presentacions, fulls de càlcul i formularis. Amb aquesta aplicació de google podem interaccionar a la vegada les persones que estiguem agregades, i així poder realitzar de manera més efectiva el nostre treball en grup. A més a més aquest servei ens ofereix la possibilitat d' un chat compartit i d' agregar comentaris.


Tot seguit us deixo una presentació de com utilitzar el Google Docs:

dilluns, 10 d’octubre del 2011

La competència comunicativa

Aprendre a parlar és una experiència social.

"Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants."
                                                                                                                 Gumperz i Hymes.
                                                                                                                                                                               
 Components de la competència comunicativa:
- Competència lingüística/gramatical
- Competència sociolingüística
- Competència discursiva
- Competència estratègica


A continuació informació més detallada sobre aquest tema.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Conferències de Sir Ken Robinson

“Las escuelas matan la creatividad”- “ A iniciar la revolución del aprendizaje”

·          Quin creieu que és l’èxit de les seves xerrades?
L’èxit es basa en que atrapa al públic amb les seves xerrades, això ho fa perquè fa preguntes perquè participin les persones que l’estan escoltant. Un altre forma és que quan parla sobre algun tema ho exemplifica a través d’exemples diversos o pròpies experiències que ell a tingut i això fa que el públic estigui més el cas i s’interessi.
També un altre aspecte a destacar és que ens parla directament, ens parla amb el “tu”.
Per una altra banda ens parla de temes d’actualitat interessants per a nosaltres.
Un altre punt a destacar és la seva forma de parlar, de tant en tant dona tocs d’humor al seu discurs i això provoca que el públic ho passi bé i s’interessin cada vegada més pel tema.
També fa moltes preguntes retòriques.
·          Creieu que improvitza? No porta cap mena de paper ni guió…
Crec que si que porta un guio sobre tot el que pensa dir, però no el compleix d’una manera molt estricte. En alguns moments dels seus discursos si que crec que improvitza depenen de la participació que li dona el públic present.
·          El seu discurs està estructurat?
Si que crec que el seu discurs està estructurat amb tot el que ha de dir, té un ordre a seguir per tal de que tot el que diu s’enllaci i tingui un sentit coherent tot plegat.

Videos conferències: